Què és el TEL



El Trastorn Específic del Llenguatge ( TEL ) abans anomenat Disfàssia, apareix, en la major part dels nins que ho pateixen, des de les primeres etapes de l’adquisició del llenguatge en forma de retràs en l’aprenentatge de les primeres paraules. Els nins amb TEL han estat quasi sempre nins que han parlat tard però només uns pocs d’aquests nins tenen TEL. Aquests nins constitueixen un grup significatiu de la nostra societat: aproximadament el 2% dels nins amb dificultats en el llenguatge, i moltes vegades solen estar infra-diàgnosticats. Si haguéssim d’establir una escala de menor a major en quant a gravetat de la condició, el Retràs Simple del Llenguatge estaria a la zona de menys afectació de l’escala i el TEL a l’oposta, a la de més afectació.



Definició


La ASHA (American Speech-Hearing Association), ho defineix com: “Una dificultat amb el llenguatge que no està causada per cap dèficit evident a nivell neurològic, sensorial, intel•lectual o emocional, i que pot afectar al desenvolupament del vocabulari, la gramàtica i les habilitats de conversa“.

Existeix gran variabilitat quant als problemes i casos que es consideren com a TEL però podem considerar com a característiques generals les següents:




Subtipus de TEL


Donada l’amplitud de problemes que poden considerar-se dins de la categoria diagnòstica de trastorn específic del llenguatge, l’estratègia més habitual ha estat la de cercar subtipus que agrupen problemes logopèdics similars, intentant facilitar així l’avaluació i el tractament dels mateixos. Tenint en compte les polèmiques existents sobre el concepte de TEL i la manera de identificar-lo, pots imaginar que també han sigut nombroses les classificacions per establir subtipus del trastorn. De totes aquestes classificacions, la més coneguda a nivell internacional és la de Rapin i Allen (1987, 1988), qui a partir d’una anàlisi de molts casos clínics distingiren fins a un total de 6 subtipus de TEL, les característiques dels quals es resumeixen a la taula següent:



Reconèixer les dificultats


Per descomptat no totes les dificultats que un nin presenta en el llenguatge tenen perquè se part d’un TEL. Molts de nins i per diferents causes poden presentar un començament tardà del Llenguatge (IT) o tenen dificultat per articular qualque so (s, r, etc ...) però la majoria ho superen abans dels 6 anys. Què passa amb aquest grup de nins que no ho supera? Ens podem permetre el luxe d’esperar per intervenir? Com diferenciar un retràs d’un trastorn?


La resposta no és fàcil. En molts de casos els professionals han de fer tests i escales per poder fer els diagnòstics, així que els que no som professionals ens quedam només amb aquesta sensació de què qualque cosa no va bé. Si bé és cert que cada nin té el seu ritme de maduració i que molts d’aquests retrassos es queden només amb el que podríem anomenar “parladors tardans“ és important saber què és “normal“ i “què no ho és“ en el desenvolupament de la parla i del llenguatge, ja que això ens pot ajudar a dilucidar si el nin està evolucionant dins d’uns marges raonables de normalitat o si hauríem de preocupar-nos: d’quí que sigui útil conèixer que és el que hem d’esperar dins el desenvolupament del llenguatge d’un nin.


En alguns casos les dificultats són molt evidents i les consultes al pediatra o a altres professionals arriben més prest, aquest podria ser el cas d’un nin que no reacciona al so o que no vocalitza, però en altres casos les dificultats són més subtils i el desconeixement fa que les senyals d’alarma es disparin més tard. En termes generals es pot considerar, d’acord amb l’escala de Llevant, que un nin està retrassat en la adquisició del llenguatge si als 16 mesos no ha iniciat l’expressió de paraules aïllades amb sentit propositiu (per demanar) o si als 2 anys no construeix frases de 2 paraules, encara que un nin que no compleixi amb aquests criteris no vol dir que necessàriament presenti un TEL. N’obstant, conèixer altres signes desviats pot ajudar-nos a aclarir dubtes. A continuació uns quants signes d’alerta:


Abans dels 12 mesos:


Dels 12-18 mesos:


Als 24 mesos:



Sol•licitar una valoraciós


Està Vostè pensant què el seu nin pot presentar un TEL? A on dirigir-se? La nostra experiència demostra que el professional més adequat és el pediatra del nin, fins i tot si ens ha dit que podem esperar ... El pediatra és el primer professional amb qui hem de contactar ja que és ell qui té la potestat de demanar valoracions auditives o cognitives que seran de vital importància per al diagnòstic. El pediatra ens derivarà per tant a l’otorrino o al psicòleg perquè realitzi les proves pertinents. Amb els resultats a lamà el següent pas serà contactar amb la logopeda que subministrarà probes específiques del llenguatge. Recordi: quan arribi a la consulta del logopeda Vostè ja hauria de saber si el seu fill hi sent bé, ja que aquest fet agilitzarà el procés de valoració.


Què pot esperar de la consulta logopèdica ? La valoració pot ser llarga, sobretot en els casos en què els nins parlen poc, i en general passarà per les següents situacions:



Paciència, ja està Vostè encaminat, a vegades els resultats definitius tarden un poc, però en línies generals el professional de la logopèdia l’orientarà de la necessitat de rebre o no rebre rehabilitació. Tal volta passats uns anys serà necessària una revorització.